Datació/cronologia: 1766, maig, 18 (15 de les calendes).
Inscripció: «HEC EST REQIES MEA IN QVA TREPIDABO/ IOANNIS TORRENTO EX OPIDO SANCTE/ 1766 / PACIS FACTAE ME XV KAS IVNY»: «Aquest és el meu descans, en el qual visc angoixat, Joan Torrentó, del poble de Santa pau. Feta per mi el 15 de les calendes de 1766».
Simbologia: Al centre, a manera de custòdia, s’aixeca una creu de quatre braços a mode de campanetes, sobre una composició floral abstracta.
Situació: Llinda de la porta, a la planta baixa.
Localització: Hostal Can Menció, plaça Major, 17.
Descripció
El 8 de març de 1739, naixia Joan Torrentó i Valeri, fill del mestre de cases Damià Torrentó i de Maria Valeri. El 30 de novembre de 1753 moria aquest Damià, major d’edat, de 40 anys, fill de Joan Torrentó i de Teresa Casals. Joan Torrentó degué aprendre l’ofici del pare, o bé els rudiments, ja que tenia 14 anys quan va morir el seu pare. Així doncs, la construcció de la casa li degué comportar un seguit de problemes: ho podem deduir per la inscripció que va repicar a la llinda, on explica succintament les fatigues i els patiments que li degué comportar. El 1755, com a «jove mestre de cases» (amb 16 anys) es va veure obligat a signar un censal de 29 lliures 10 sous per satisfer 65 lliures que el seu pare havia venut a les germanes Maria Teresa i Magdalena Sala.
La casa la degué fer en motiu del seu casament amb Anna Feixas i Prat, filla del traginer de Santa Pau Pere Feixas i de Rosa Prat el 27 de setembre de 1767. Prèviament (el 14 de setembre) s’havien signat els capítols matrimonials, on ella aportava per dot 125 lliures, tres vestits (un de xamellot retort, faldilles i gipó; un altre blau, amb faldilles i gipó; i el tercer negre d’estamenya de Centelles, amb faldilles i gavardina), i una caixa plana de noguer. Pràcticament vint anys després (1 de novembre de 1786) Joan Torrentó reconeixia que el seu sogre Pere Fexas li havia pagat els diners del dot.
