Casa de Francesc Monturiol

Simbologia

Datació/cronologia: 1767.

Inscripció: «FRAŇCO. MONTVRIOL/ ME FECIT MAI? I767»: Francisco Monturiol em va fer el maig de 1767.

Simbologia: Al centre, un creu dins un cercle. Es suporta sobre dos triangles i un cercle al mig.

Situació: Llinda horitzontal d’una porta.

Localització: Carrer del Pont, 10.

Descripció

El 30 d’octubre de 1744 va néixer Francesc Monturiol i Coromina, fill d’un altre Francesc Monturiol, resident a Santa Pau, teixidor de lli, oriünd de Molló (Ripollès), i de Cecília Coromina.  Es va casar en dues ocasions, la primera amb Maria Àngela Vila, filla de Miquel Vila i Magdalena Llorà. Va tenir almenys un fill, anomenat Francisco (moria el 26 de novembre de 1779). Un cop vidu del primer matrimoni, es tornava a casar el 14 d’agost de 1753, en segones núpcies amb Caterina Manel·la, també vídua de Carles Manel·la de Tortellà.

Va aprendre i continuar l’ofici del pare: teixidor de lli. El teixidor de lli era un menestral que es dedicava a la fabricació de teixits de lli, però també podia treballar el cànem i a voltes la llana. A Santa Pau la indústria del lli i del cànem va tenir una gran embranzida, molt semblant a la indústria de la draperia de llana a la comarca. La manca d’un gremi que constrenyís els oficials va permetre la seva implantació, que es es nodria d’aquestes plantes herbàcies que es podien cultivar als horts. El lli se n’extreia la tija quant encara era verda, emprant un laboriós procés, s’assecaven les garbes per endurir les tiges, amarar-les durant dies per poder separar el fil. Es deixaven assecar de  nou, es trincaven i pentinaven per obtenir-ne fils de bri i estopa, per després filar les peces de roba, sobretot llençols, suaus i frescos a l’estiu.

El punt decisiu de la seva vida té lloc el 22 de gener de 1756. Don Francisco Xavier de Vilar i Ombert, de Sant Feliu de Pallerols, li venia un tros de terra de 30 pams de llarg per altres 92 d’ample, el qual formava part de l’hort de la casa i cabana d’en Pardàs, situats prop del pont.  El terreny afrontava a l’est amb el tros de terra venut al mestre de cases Benet Pujolàs (que també hi construiria una casa), al sud amb la resta de terrenys del venedor Vila i Ombert, a l’oest amb el tros de terra venut al treballador Miquel Pujolàs (amb una altra casa construïda), i al nord amb el camí real. Monturiol tindrà l’obligació, dins un termini de cinc anys, de «construhir casa en dit tros de terra còmoda per habitar a lo menos a un sostre». El preu convingut van ser 80 lliures, que havia de pagar per mitjà de censals.

Aquests diners els aniria pagant els anys següents, a través de compres i vendes de terrenys, cases i censals. Com a administrador dels béns de la seva mare Cecília i a la mort del seu pare Francesc, alhora que administrador de la causa pia fundada pel capellà del Arcs Joan Rovira, reconeixia el pagament de 235 lliures, per part del pastor Pere Roch i del pagès Joan Rovira, tots dos de Finestres, per la venda d’una casa situada dins la vila de Santa Pau en el lloc de «lo Prat». Va vendre al sedasser olotí Josep Cols una peça de terra cultiva de 5 quartans, dita el «Camp Magre», a Santa Pau, pe 250 lliures. Pagava 50 lliures a la donzella Antònia Devesa per un deute d’un censal. Cobrava de Joan Vila per un camp de terra i «una casa situada en la vila vella de dita vila de Santa Pau», per tal de quitar un censal. I, per últim, signava una àpoca de 350 lliures al pagès Miquel Pujolàs, senyor útil i propietari del mas Pujolar i de les Serres, corresponents al deute d’un censal.

Coneixem a un dels seus fills, Francesc Monturiol, que era carreter i se’n va anar a viure i treballar a Figueres. Amb 20 anys d’edat feia una declaració davant de notari sobre els deutes a dalt contraguts: «De com anant junt ab dit Francisco Montoriol, mon pare, y Anton Pujolàs, mestre de casas de la dita vila de Santa Pau a companyia, en lo any mil setcents sexanta dos, digué dit mon pare que aquell censal de preu y propietat dos centas lliuras barceloneses y penció annual sis lliuras, que Antoni Roca, traginer de la vila de Santa Pau vené y creà al dit Francisco Montoriol en nom y com administrador que a les hores era de la causa pia per lo reverent Joan Rovira, prevere olim rector de la parroquial iglésia del lloc del Torn, en acte rebut en poder del d. Rafel Vergés, notari com a regint la notaria pública del lloc y baronia de Tortellà, als quinse abril mil set cents sinquanta y quatre, que encara que ell dit Antoni Roca confessà haver rebudas las ditas doscentas lliures, la real veritat era que dit Antoni Roca no las rebé eo se las detingué, que sis sols ell dit Francisco, mon pare, li deixà a dit Antonia Roca divuyt duros en or, y axís dit mont pare mo digué advertint-me que si pensàs bé perquè dit Antoni Roca ni los seus haguessen de pagar no sols la proprietat sinó y també las pencions, y que jo també ho havia dit a mos germanes. Y ho dich saber per las rahons dalt ditas y recordar-me molt bé, y ser esta la veritat per lo jurament que tinch prestat».