Inscripció: en català, «RNT. PERE PVJOLAR, PRE./ I ROR. DE CAXAS NATURAL DE/ SANTA PAV MDCCLXXI».
Simbologia: Al centre, en vertical, a dalt de tot un bonet o barret negre de capellà (amb 3 puntes), al centre una creu dins un cercle, i abaix un llaç col·locat verticalment.
Situació: Llinda horitzontal de la porta principal de la casa.
Localització: Mas Can Torra, placeta de Sant Roc
Descripció
Pere Pujolar era nebot del clergue Joan Pujolar, al que va succeir i obrir camí dins la carrera eclesiàstica. El 1746 Joan Pujolar declarava formalment la seva professió religiosa com a rector de l’església de Sant Martí de Queixàs, o sigui, confirmava en un acte públic la seva adhesió i compromís en la fe catòlica a través de l’exercici de la cura de les ànimes. Queixàs era un petita parròquia, ara situada dins el municipi de Cabanelles, a l’Alt Empordà, situada a uns 30 quilòmetres de Santa Pau. Joan i Pere Pujolar intervingueren decisivament en la remodelació i transformació de l’església romànica, lloc on celebraven les misses, i en la rectoria, on feien vida.
L’església de Sant Martí sembla tenir un origen en un antic martirium, amb una nau central, l’absis i les restes d’una construcció de planta circular (potser el baptisteri), reconvertida en sagristia i després tapada per la rectoria. Durant el segle XVIII, en temps dels nostres Pujolar, s’hi afegiren les capelles de la banda de migdia (en un carreu de la paret sud s’hi llegeix la data de 1762), es va decorar l’interior de la nau, s’amplià el campanar i s’arreglà la porta principal embellint-la amb elements metàl·lics i un forrellat que porta la data de 1772. La rectoria de Queixàs, adossada al costat nord de l’església, degué ser construïda per Joan Pujolar i ampliada per Pere Pujolar. Presenta un cos de pedra adossat a la façana de llevant que dona accés a la porta principal, emmarcada amb carreus de pedra i una llinda que porta gravada la data de 1761.
Joan Pujolar se’n va anar de Queixàs el 1748 per a ocupar la rectoria de Sant Climent d’Amer (la Selva). Mentrestant, Pere Pujolar tot just estudiant al Seminari Tridentí de girona, fundava un benefici personal dotat amb 25 lliures, que després augmenta a 1.225 lliures. El 1746 els examinadors sinodals van declarar-lo hàbil per a exercir a la rectoria de Queixàs. A Queixàs permuta el seu benefici amb un de Jeroni Ballot. Això li permet quedar-se a Queixàs més de trenta anys, fins a la seva mort, esdevinguda entorn de 1788. En aquest anys va fundar altres dos beneficis: el dels Sants Pere i Pau del santuari dels Arcs de Santa Pau (1786) i el dels Sants Joan i Jaume de Peralada. El 1771, potser mig retirat, s’instal·lava a Santa Pau, ona es va fer reconstruir i acomodar la casa que avui tenim a davant.
